LA CANDELERA

La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. Té el seu origen en els passatges de la Bíblia, encara que es celebra a tot el món: la purificació de María 40 dies després de nadal, és a dir el 2 de febrer, i la presentació del nen Jesús en el Temple. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una oferta i benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496. 

Fins fa pocs anys a les esglésies es recreaven processons molt similars a les que devia fer Maria una vegada passada la quarantena. 

Se n’encarregaven dones, sobretot les que havien estat mares feia poc, i portaven grans candeles enceses. Per això és una de les moltes festes de la llum que es fan i hom creu que les espelmes beneïdes aquest dia tenen virtuts protectores.

Per tots aquests motius, i perquè clou el cicle nadalenc, la Candelera és un dia important del calendari festiu. I per això els més puristes de la tradició dicten que no es pot treure el pessebre –ni els guarniments de Nadal– fins que no arriba aquesta data.

La Verge de la Candelaria o La nostra Senyora de Candelaria és una advocació mariana de la religió catòlica que té el seu origen a Tenerife (Espanya).​ La seva etimologia deriva de candeler o candela que es refereix a la llum: la llum santa que guia cap al bon camí i la redempció i aviva la fe en Déu. La seva festivitat se celebra, segons el calendari litúrgic, el 2 de febrer, i en ella es recorda la presentació de Jesús en el Temple de Jerusalem després del seu naixement i la purificació de María.