CALENDARI D'ADVENT

CALENDARI D'ADVENT

Aquesta sorgeix en el segle XIX, concretament, a Alemanya. Moltes famílies evangelistes col·locaven un altre dels símbols típics d'aquest període de temps, la corona d'advent, amb quatre espelmes i anaven encenent una per cada diumenge que faltava per al Nadal. 

Aquesta manera de comptar també es va dur a terme mitjançant pintades amb guix en la paret o a la porta de les cases. Es pintaven un total de 24 ratlles, les quals s'anaven esborrant dia a dia des de l'1 de desembre i fins a arribar a la Nit de Nadal.

L’advent és un període de quatre setmanes que marquen l’inici de l’any litúrgic i que van des del diumenge més proper al 30 de novembre fins al 24 de desembre. 

Es calcula que va ser als voltants de 1851 quan es va crear el primer calendari d’Advent, pintat a mà. Era un calendari, però, molt diferent al que coneixem. De fet, no va ser fins a inicis del segle XX quan va començar a adquirir la forma actual. El 1908 es va editar el primer calendari imprès, que contenia 24 caselles on cada dia s’hi havia d’enganxar l’estampeta d’un sant. No fou fins als anys 20 quan es va incorporar, rere cada casella, una finestreta amb una xocolatina amagada.

Tot i que la majoria de calendaris comencen el dia 1 de desembre, tradicionalment el període d’Advent sol començar abans, el diumenge posterior al 26 de novembre. Tot i així, el calendari s’enmmarca dins la tradició cristiana de l’Adventus (vinguda, arribada), destinada a la preparació espiritual davant l’arribada de Crist, fet que, a més a més, suposa l’inici de l’any eclesiàstic. Aquest període de reflexió espiritual és seguida de manera força estricta en corrents del cristianisme com l’ortodox que, fins i tot, estableix un període de dejuni.

L’origen del Calendari d’Advent prové del món anglosaxó del segle XIX. En l’Alemanya protestant els nens encenien una espelma cada dia d’advent.

El primer Calendari d’Advent es calcula que va ser a mitjans del segle XIX, però no tenia res a veure amb el que fem ara. No va ser fins a principis del segle XX quan va agafar l’aspecte actual. El calendari imprès tenia 24 caselles en la que es ficava una estampeta d’un sant, a partir dels anys 20 a cada casella es va començar a posar una xocolatina.

Actualment el Calendari d’Advent comença el dia 1 de desembre fins al 24 i a més de xocolatines acostumem a posar llaminadures, joguines o bombons. És un compte enrere pels nens i nenes que cada dia destapen una casella i se sorprenen amb el regalet que hi ha dins.

La majoria d'aquests calendaris solen estar pensats per als nens i serveix per a fer un compte enrere per a saber quants dies falten per a Nadal.

CALENDARI LITÚRGIC

EL CALENDARI LITÚRGIC

Al calendari litúrgic hi ha unes festes fixes (Nadal, Epifania, festes de sants o de la Mare de Déu...) i unes festes mòbils. La festa de Pasqua de Resurrecció és la principal, i al seu entorn es fixen les altres.

2.-El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins a la celebració del Baptisme del Senyor.
3.-El temps de durant l’any comença l'endemà de la celebració de la festa del Baptisme del Senyor i perdura fins al dimecres de Cendra.
4.-El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.
5.-El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre se celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.
6.-El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

- El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles del sol i la lluna, serveix per situar els diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l’any i que és distribueixen en diversos períodes. L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

COLORS SIMBOLICS

BLANC:

S'usa en temps pasqual, temps de nadal, festes del Senyor, de la Verge, dels àngels, i dels sants no màrtirs. És el color del goig pasqual, de la llum i de la vida. Expressa alegria i puresa.

 VERMELL:

S'usa el diumenge de Rams, el Divendres Sant, Pentecosta, festa dels apòstols i sants màrtirs. Significa el do de l'Esperit Sant que ens fa capaços de testimoniar la pròpia fe encara fins a vessar la sang en el martiri. És el color de la sang i del foc.

 VERD: S'usa en el temps ordinari (període que va des del Baptisme del Senyor fins a Quaresma i de Pentecosta a Advent). Expressa la joventut de l'Església, el ressorgir d'una vida nova. S'usa en els oficis i Misses del «cicle anual». 

MORAT:

Indica l'esperança, l'ànsia de trobar a Jesús, l'esperit de penitència; per això s'usa en advent, quaresma i litúrgia de difunts. És signe de penitència i austeritat.

MENYS USATS:

 DAURAT o PLATEJAT: Subratlla la importància de les grans festes. En els dies més solemnes poden emprar-se ornaments més nobles, encara que no siguin del color del dia

 ROSA: Subratlla el goig per la proximitat del Salvador el Tercer Domingo d'Advent, i indica una pausa en el rigor penitencial el Quart Domingo de Quaresma. És símbol d'alegria, però d'una alegria efímera.

 BLAU: Indica les festes marianes, sobre la Immaculada Concepció.

NEGRE: Expressió de duel. 

 25N

Felicitat

• Cal fer una entrada al bloc comparant el concepte de felicitat que trobem a l'evangeli de Mateu i Lluc, a les banaurances i el concepte de felicitat que té la nostra societat.

• Cal veure com entenia Jesús la felicitat i com l'entenem avui dia, què dona la felicitat i com es mostra a la nostra societat i en especial a les xarxes la felicitat de la gent.

• Acompanyeu l'explicació d'algunes imatges que representin aquesta felicitat avui dia i fa dos mil anys.

És Jesús el qui s'acosta a la gent, començant pels deixebles, mirant la seva situació. I els ofereix l'estranya felicitat que suposa deixar-se portar. No tenen ni una sola formulació negativa, són una invitació a estimar els altres, en aquelles situacions de pobresa interior, de lluitar pels que la societat margina, per a viure des de la netedat interior, per la pau que s'ha de viure en el cor, per tot allò que és la dinàmica de l'Esperit de Jesús. 

En realitat són un cant a la vida: hi surt de tot, plasmen totes les situacions de la vida quotidiana. El món no s'ho creu, perquè té uns altres esquemes de felicitat. Però aquestes Benaurances només eren veritat quan un les viu. S'adona que són fruit d'una altra dimensió de la vida. I, sortosament, hi ha molta més gent del que ens pensem que "ja" les viu.

Les seves paraules sintetitzen el camí d’Evangeli que també nosaltres estem cridats a viure: per guanyar cal perdre, per posseir se’ns convida a donar-ho tot, per tenir més vida cal entregar-la, per ser el més autèntic de nosaltres mateixos se’ns convida a fer camí al costat dels més pobres i petits, del que pateixen injustícia i dolor.  Però nosaltres si vivim satisfets, atipats, tancats sobre nosaltres mateixos! 

I és que la Benaurança arriba a la nostra vida quan la nostra pobresa s’obre a la plenitud de vida que experimentem quan ens donem, quan ens obrim a rebre amb el cor nu, quan compartim senzillament el que tenim. Jesús ens insinua que la nostra pobresa i la nostra carència obren en nosaltres un espai disponible a la vida de Déu, a la vida dels altres, a la realitat tal com és. Deixem que les benaurances ens acompanyin en aquesta jornada. Contemplem amb els ulls ben oberts els benaurats i les benaurades que fan camí amb nosaltres: familiars, veïnats, companys de feina, gent anònima que dona la vida...

Pero en el nostre món, en l'actualitat, segle XXI la felicitat és una emoció o estat d'ànim que es produeix en un ser conscient quan arriba a un moment de conformació, benestar o ha aconseguit uns certs objectius que li realitzen com a individu, encara que cada persona pot tenir el seu propi concepte. 

Alguns psicòlegs han tractat de caracteritzar el grau de felicitat mitjançant diversos textos i han arribat a definir la felicitat com una mesura de benestar subjectiu (autopercebut) que influeix en les actituds i el comportament dels individus.

Les xarxes socials sens dubte ens han facilitat i enriquit la vida en molts aspectes. Però, sí, també tenen el seu costat fosc. Generen addicció i dependència, ens desconnecten (estem més connectats que mai, i, sobretot, per al tema que ens concerneix, aquestes noves tecnologies s'han convertit en Aparadors de felicitat.

SIMBOLOGIA MOULIN ROUGE

- Color Vermell

El color vermell és un dels simbols que apareix en aquesta pelicula , aquest color ho envaeix tot, des de la façana imponent plena de llums fins a l'escenari, els cortinatges, butaques i vestits de les ballarines. El vermell crea un joc de llums gràcies als miralls de la sala que embolica als assistents en un ambient d'una certa luxúria. I el vermell és el color de les passions, les bones i les dolentes. Per a distingir les unes i les altres, és necessari analitzar el tipus de vermell i amb quins altres colors està barrejat. Per exemple, segons l'autora, el color vermell amb una mica de negre simbolitza el perill i el prohibit -com el vermell del semàfor o els senyals de trànsit- i al qual s'afegeix un percentatge de violeta o rosa, al·ludeix a la sexualitat i a l'erotisme. Aquests tons són presents en tota la pel·lícula, fins i tot en el que correspon al físic dels personatges, sent la protagonista una dona pèl-roja, ja que, segons la cultura popular, aquestes dones eren catalogades com a impures i fins i tot com a bruixes per la seva vinculació al foc i a la sang. El tràgic final de la noia, i el color vermell s'identifica en aquest cas amb la sang.

- El amor

Esta película, pretende mostrar una bella historia de amor situada en el Paría de 1900, ensalzada por impresionantes musicales. el amor que son parte clave de la trama de la película.  Es tan romántica que nos logra envolver a todo tipo de público, ya que el amor es universal que no importa la época de la que se hable siempre entenderemos lo que es.es la dramatización de los sentimientos, el protagonista siempre se encuentra apasionado y lleva sus emociones a los extremos, todo esta entre la vida y la muerte. Cuando se ama, se ama con locura, los celos se viven intensamente, y la muerte, son los temas principales de las novelas románticas como en este caso es en el Moulin Rouge.

- El Moulin Rouge

L'icònic molí ens recorda a vells temps de París. Montmartre va ser una vegada un petit poble ple de molins, uns 15. Aquestes construccions servien per a moldre grans, premsar raïm i per a qüestions industrials. Avui només queden dos en peus: Le Moulin de la Galette i el Moulin Blute-Fi. El Molino Rojo va evolucionar amb el pas dels anys, des del seu paper de burdél no oficial fins al seu actual configruació de sala d'espectacles de moda. La societat parisenca va acceptar el nou rol del teatre i els seus espectacles de musica i dansa atlètica van trobar un lloc en l'escena nocturna local. El model va semblar esgotat amb el pas de les dècades i la sala es va convertir en un cinema. En els anys 50, una nova direcció va aconseguir revitalitzar la sala mitjançant el format de sopar amb espectacle. Vindrien els anys dels renovats espectacles i de les actuacions mítiques d'estrelles internacionals. Aquest model ha continuat amb èxit fins avui, ajudat sens dubte per la qualitat de l'oferta musical i per l'aportació de Hollywood, que han contribuït sens dubte a l'excel·lent salut de la qual gaudeix avui el que és possiblement el teatre de varietats més conegut del món. el Moulin Rouge, les aspes del qual continuen girant en les nits parisenques des de fa més de 130 anys. Rojas com el color que el nomena, i com les llums de neó que presideixen la imponent façana principal del lloc… el que més ens atreu de la pel·lícula és l'ús del color en la seva adreça d'art. El color vermell ho envaeix tot, des de l'escenari, els cortinatges i butaques fins als vestits de les ballarines. El vermell crea un joc de color que crea un ambient càlid i embolica als assistents en un ambient d'una certa luxúria. I és que, segons la psicologia del color, el vermell és el color de les passions.

2 de novembre - Dia dels Difunts

2 de Noviembre - Día de los Difuntos

Tots Sants és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada l’endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. La creença tradicional és que l’1 de novembre, els vius visiten els morts i el 2 de novembre, els morts visiten els vius. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. El Dia dels Difunts, Dia dels Morts o Dia de les Ànimes és un dia de pregària pels morts, sobretot per part dels seus familiars.

Por que se celebra el día de los Difuntos?

El Día de Difuntos o Día de los Fieles Difuntos conmemora a aquellas personas que han muerto, denominadas fieles difuntos. Existen algunas creencias populares y de origen pagano acerca del Día de los Difuntos. Por ejemplo, los campesinos de varios países católicos tienen la ferviente creencia que en la noche de los difuntos los muertos vuelven a las casas donde habitaban antes de fallecer.

¿Cuál es la diferencia entre el Día de Difuntos y el Día de Todos los Santos?

El Día de Difuntos o Día de los Fieles Difuntos, también conocido como la Conmemoración de Todos los Fieles Difuntos es un día festivo religioso católico que se celebra en memoria de los fallecidos y las almas que se encuentran en estado de purificación en el Purgatorio. Se realiza el 2 de noviembre.

Se recuerda a los difuntos realizando misas en las iglesias para rezar por el alma de los difuntos, así como visitas a los sepulcros para rendirles homenaje.

En cambio, el Día de Todos los Santos es una celebración cristiana que se conmemora el 1° de noviembre, por parte de las iglesias católicas de rito latino, el primer domingo de Pentecostés en la Iglesia Ortodoxa y las iglesias católicas de rito bizantino.

Es una celebración solemne por todos los difuntos que han superado el purgatorio y gozan de la vida eterna en la presencia de Dios. También se celebra en honor a los beatos o santos que están en la lista de los canonizados y los no canonizados.

Por su parte, el Día de Muertos es una celebración tradicional mexicana que se extendió hacia otros países de Latinoamérica, para celebrar y honrar a los muertos. 

¿Cómo se celebra el Día de los Muertos en México?

Se lleva a cabo durante los días 1 y 2 de noviembre, con ciertas variaciones en las costumbres y tradiciones en cada estado. Está vinculada a las celebraciones católicas del Día de los Fieles Difuntos y el Día de Todos los Santos.

Los mexicanos celebramos el Día de Muertos, una tradición donde se honra a los difuntos. La fecha es para conmemorar a aquellas personas que no están en el mundo, así que el 2 de noviembre, Día de los Fieles Difuntos, la ofrenda alcanza su máxima significado, aunque la celebración inicia desde 1 de noviembre, día de Todos los Santos.

Asimismo, las personas se disfrazan y decoran sus rostros con figuras de calaveras muy coloridas y llamativas, para emular la figura de La Catrina o la Calavera Garbancera.

Se hacen visitas a los cementerios y se colocan ofrendas en las lápidas y en los altares, elevando oraciones, alabanzas, rezos y cantos por los muertos.

¿Que relación hay entre Halloween i el día de los Difuntos ?

Ambas tradiciones consisten en prepararse para el retorno de almas y espectros que regresan de la muerte. Las dos festividades se relacionan con el Día de Todos los Santos que los católicos celebran el 1 de noviembre. Tanto en Halloween como en Día de muertos los vivos realizan una ofrenda a quienes vuelven de la muerte. Las dos tradiciones utilizan el elemento fuego para iluminar el camino de los muertos, en Halloween se valen de fogatas y en Día de Muertos de veladoras.

La diferencia entre estas costumbres radica en el tipo de almas que se creía que retornaban: en la tradición celta consideraba que quienes regresaban eran espectros y almas en pena que querían hacer daño a los vivos, por ello colocaban huesos de animales y elementos desagradables que ahuyentaran a los espectros de las casas, pero también algún obsequio, de forma que se retiraran pacíficamente y hubiera un año lleno de plenitud. Probablemente de ahí venga la tradición de salir a pedir dulces en la noche de Halloween.