13

ORIGEN

Al llarg de la història i en diferents cultures, s'ha associat aquest valor amb la mala sort o amb qüestions de tipus sagrat. Per exemple, per als maies, era una xifra considerada com a sagrada perquè representava les tretze fases lunars.

Així mateix, en el judaisme aquest número també és considerat de mal auguri perquè tretze eren els esperits relacionats amb el mal.

En canvi, molts països occidentals consideren que el tretze atreu a les males energies. Es diu que la superstició sorgeix del fet en què, durant l'Últim Sopar, es van asseure a la taula tretze individus i un d'ells va morir.

Cal destacar que a Amèrica Llatina i a Espanya, el dimarts 13 és considerat de mal averany, el mateix que ocorre en les nacions anglosaxones amb els divendres 13.

En el tarot, el número 13 s'interpreta com a mort i en el seu sentit ocult representa al canvi (la mort d'alguna cosa i el naixement d'una altra cosa).

Finalment, cal dir que el tretze és el valor preferit de les bruixes i el que prima, doncs, en els aquelarres (el lloc on els bruixots celebren les seves reunions i rituals).

Igual que succeeix amb les bruixes, és necessari recalcar el fet que el número 13 no sempre és vist amb negativitat. Així, per exemple, aquesta xifra aquesta vinculada a Freya, una deessa germànica que s'identifica amb l'amor.

Cal destacar que a Amèrica Llatina i a Espanya, el dimarts 13 és considerat de mal averany, el mateix que ocorre en les nacions anglosaxones amb els divendres 13.

DIVENDRES 13

El divendres 13 de qualsevol mes és considerat un dia de mala sort en la major part de les cultures anglosaxones, de manera similar al que ocorre a Hispanoamèrica amb el dimarts 13.

Els experts asseguren que el temor a aquesta data pot tenir un rerefons religiós. Ja que, en l'últim sopar van assistir 13 persones, els 12 apòstols i Crist. D'altra banda, a Jesús ho van crucificar l'endemà, que coincidia en divendres.

Al llarg de la història han ocorregut diversos esdeveniments que han alimentat aquesta superstició. Aquests són alguns casos, encara que hi han molts més:

La caiguda dels Templers va ocórrer el divendres 13 d'octubre de 1307.

El divendres 13 de desembre de 1939 en Victoria, Austràlia, va tenir lloc l'anomenat «divendres negre».

En la dècada dels 80 va ser quan va aparèixer el primer dels films dels dotze que han format el grup. L'origen de la història que narra és la mort accidental l'any 1957 d'un nen anomenat Jason en el llac d'un campament anomenat Crystal Lake.

Una víctima aquesta que des de llavors fins als nostres dies no sembla descansar en pau perquè tots aquells que es troben en aquest lloc aniran morint a poc a poc en estranyes i salvatges circumstàncies que fan que comenci a circular una llegenda negra entorn a aquell enclavament.

DIMARTS 13

Al llarg dels anys moltes creences van ser passant de generació en generació, es diu que la destrucció de la torre de Babel es va donar un dimarts 13. També es parla que va ser un dimarts 13 de 1453, el dia que va caure l'Imperi Romà a Constantinoble. Per si no fos prou, es diu que el dimarts és dia que pertany al planeta Mart, déu de la guerra, la violència i la destrucció.

El que és cert, és que cada persona decidirà què creure, ja que els orígens del dimarts 13 provenen des de moltes cultures com la civilització egípcia que fa molts anys enrere creien que aquest dia es relacionada amb el naixement de Tifó.

Aquest o frase popular "No et casis ni t'embarquis" prové de la superstició pel dimarts 13, dia en què no és recomanable començar alguna emprenedoria, carrera laboral o un viatge, així com tampoc cap esdeveniment que vagi a acompanyar-te al llarg de la teva vida.

QUÈ NO S'HA DE FER UN DIMARTS 13?

Casar-se, Embarcar-se, Prendre decisions importants, Viatjar, Començar un treball, Començar una emprenedoria, Arrencar una carrera universitària, Obrir un negoci...

El dimarts 13 és el mateix que el divendres 13?

No. El dimarts 13 és més conegut als països llatins, fins i tot a Espanya. Així, el divendres 13 és més conegut en terres anglosaxones com els Estats Units o Anglaterra. Les similituds són diverses i tenen una fi igual que recau en els mals auguris. Encara amb això, algunes persones prenen precaucions tots dos dies. Com es va esmentar anteriorment, el dimarts 13 té el seu origen en la mitologia romana; no obstant això, el divendres 13 d'acord amb el cristianisme va ser la data en la qual Jesús va ser crucificat, a més de la persecució dels cavallers templers que va succeir el dimarts 13 d'octubre de 1307.

REGALS

L'ORIGEN DELS REGALS

Els Reis fan regals als nens seguint la tradició cristiana que explica que uns mags d'Orient van portar or, encens i mirra a Jesús quan va néixer a Betlem. Menys coneguda és la raó d'aquests regals i on van anar a parar. Aquesta tradició partix del Nou Testament. En ell s’explica com tres reis savis van viatjar des dels confines del món per a fer-li arribar al xiquet Jesús ore, encens i mirra. 

HISTÒRIA REIS D'ORIENT

L'única al·lusió que tenim a aquests personatges apareix en l'Evangeli de Sant Mateu, en el qual s'esmenta uns "mags", dels qui no dona noms, ni diu que anessin reis i ni molt menys que fossin tres. L'Evangeli conta que uns mags arribats d'Orient van ser guiats per una estrella perquè adoressin al rei dels jueus que acabava de néixer. En assabentar-se d'aquesta notícia, Herodes el Gran, que per aquesta època era el rei de la Judea, els va manar cridar per a interrogar-los, i els va fer prometre que una vegada trobessin al nen li ho comunicarien perquè pogués adorar-lo ell també. Després d'abandonar el palau i ser guiats per l'estrella, els mags van trobar al nen en un estable a Betlem, al costat de María i José. Després de prostrar-se davant ell i oferir-li or, el metall dels reis; encens, l'ofrena dels déus; i mirra, com a anunci dels seus futurs patiments, van ser advertits per un àngel que no tornessin al palau d'Herodes ja que aquest només volia posar fi a la vida del nen.

QUE SIMBOLITZEN?

L’or, l’encens i la mirra són els tres regals que va rebre el nen Jesús dels Reis d’Orient, quan el van anar a adorar. Les figures dels Tres Reis s’acostumen a representar amb un petit cofre a les mans, on duen les seves ofrenes. El valor d’aquests tres obsequis era més simbòlic que no pas material, així doncs els seus significats són: 

    Or: el regal de Melcior

    L’or es relaciona amb la riquesa i el poder, i qui en tenia era considerat el Rei. Per tant,        amb aquest present Jesús era reconegut com a Rei de Reis. L’or és el regal del Rei                Melcior.

    Encens: l’ofrena de Gaspar

    L’encens, que ve de l’Orient, és símbol de l’adoració a Déu, ja que es fa servir en moltes        cerimònies religioses. Així doncs, amb l’encens s’identifica a Jesús com a Déu. L’encens és     l’ofrena del Rei Gaspar.

    Mirra: el present de Baltasar

    La mirra, un bàlsam molt preuat, representa la condició humana, ja que és vermella, com     la sang. El seu missatge és clar: Es reconeix en Jesús l’home que ha de patir per a salvar     a la resta de la humanitat. La mirra és el present del Rei Baltasar. 

En resum, podem dir que aquests presents són els símbols de “Rei”, “Déu” i “home”, respectivament. A més, un dels motius pels quals es diu que els Reis Mags eren tres és, precisament, pels tres regals que portaven: un per cada Rei.

LA CANDELERA

La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. Té el seu origen en els passatges de la Bíblia, encara que es celebra a tot el món: la purificació de María 40 dies després de nadal, és a dir el 2 de febrer, i la presentació del nen Jesús en el Temple. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una oferta i benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496. 

Fins fa pocs anys a les esglésies es recreaven processons molt similars a les que devia fer Maria una vegada passada la quarantena. 

Se n’encarregaven dones, sobretot les que havien estat mares feia poc, i portaven grans candeles enceses. Per això és una de les moltes festes de la llum que es fan i hom creu que les espelmes beneïdes aquest dia tenen virtuts protectores.

Per tots aquests motius, i perquè clou el cicle nadalenc, la Candelera és un dia important del calendari festiu. I per això els més puristes de la tradició dicten que no es pot treure el pessebre –ni els guarniments de Nadal– fins que no arriba aquesta data.

La Verge de la Candelaria o La nostra Senyora de Candelaria és una advocació mariana de la religió catòlica que té el seu origen a Tenerife (Espanya).​ La seva etimologia deriva de candeler o candela que es refereix a la llum: la llum santa que guia cap al bon camí i la redempció i aviva la fe en Déu. La seva festivitat se celebra, segons el calendari litúrgic, el 2 de febrer, i en ella es recorda la presentació de Jesús en el Temple de Jerusalem després del seu naixement i la purificació de María.