SANT JORDI

 LLEGENDA DE SANT JORDI 

Segons la llegenda de Sant Jordi, la vila de Montblanc estava sent terroritzada per un colosal Drac. 

La bèstia s'havia instal·lat als afores del poble, infectant l'aire i l'aigua amb el seu alè apestoso i causant estralls entre el bestiar. En la seva cerca d'aliment, cada vegada s'aproximava més a les muralles, per la qual cosa els veïns van haver de buscar una manera de mantenir-ho apartat.

Van començar donant-li menjar ovelles; quan aquestes es van acabar, van seguir amb els bous, i després amb els cavalls. I per fi no van tenir més remei que sacrificar als propis habitants...

Es van ficar els noms de tots en una olla, també el del Rei, i el de la seva filla la Princesa, i cada dia una mà innocent decidia qui moriria el matí següent.

I una tarda la triada per a ser lliurada al Drac va ser la princesa que es deia Cleodolinda. Compte la llegenda que el Rei va plorar i va suplicar als seus súbdits per la vida de la seva filla, però que de res li va servir, ja que no era l'únic pare desconsolat. Compten uns altres que el Rei va lliurar a la seva filla al Drac amb valentia i enteresa. Sigui com sigui, la jove va sortir de les muralles i es va dirigir cap al seu

trist destí.

Quan el terrible Drac avançava cap a la princesa i ja tot semblava perdut, va sorgir entre la boira un aposto Cavaller de lluent armadura, sobre un cavall blanc que va arremetre contra la bèstia. L'animal, ferit, es va sotmetre al cavaller, que li va lligar al coll un extrem del cinturó de la princesa.

La dama va prendre l'altre extrem del cinturó i, per a esbalaïment dels pobladors de Montblanc, va conduir al Drac com a un gosset fins a la porta de la ciutat. Allí, a la vista de tots, el cavaller va rematar a la bèstia d'un precís cop de llança.

Diuen uns que el Drac es va fondre i va ser absorbit per la terra. Compten uns altres que un gran toll de sang de Drac es va formar als peus del cavaller. En el que tots coincideixen és que, en aquell mateix instant va créixer un roser en el mateix punt del Drac mort i de les seves branques van brollar belles vermelles roses. La llegenda de Sant Jordi Jordi, que és com es deia el cavaller, va obsequiar a la Princesa amb una d'aquestes roses.

- Què significa el Dia de Sant Jordi?

La festa de Sant Jordi se celebra en tot el país el 23 d'abril, dia en què va morir el cavaller Jordi. El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Diocleciano, es va negar a seguir l'ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat. El Día de Sant Jordi coincide con la celebración del Día Mundial del Libro, declarado por la Unesco en 1995, y con la conmemoración de la muerte de Cervantes y Shakespeare. Casualidad o no, la realidad es que es un fecha dedicada a los libros que en Barcelona se celebra de forma especial.

SÍMBOLS 

EL DRAC

És el símbol de l'inconscient col·lectiu més antic que els altres de la història. Ha estat utilitzat per molt diverses cultures i civilitzacions, tenint aspectes tant benefactors com destructius i perniciosos.

En l'alquímia, el drac representaria tant la matèria primera a treballar, els vapors tòxics de la qual són perillosos, com l'esperit del mercuri que abastava un gran tresor: el sí—mateix (el més autèntic i sagrat de l'ésser humà). En el nostre relat representa la matèria primera i fosca, els instints primigenis negatius, tot el que encadena i intoxica a l'home.

LA PRINCESA

Què representa la princesa? L'ànima, no sols en el seu aspecte de la personificació de la naturalesa interna pura, sinó també el concepte anima segons C.G.Jung: la contrapart femenina que tot home té que li permet el contacte amb els seus sentiments i l'expressió d'aquests, la intuïció, la creativitat, la relació amb les dones, etc. L'arquetip de la vida mateixa. L'Eros matern.

EL SANT CAVALLER

No es tracta d'un aguerrit cavaller, és un Cavaller Sant: al·lusió directa a l'Arcàngel Micael, únic capaç d'expulsar a Llucifer dels cels. En el psiquisme representaria el Logos sagrat, un animus (segons Jung, la contrapart masculina que tota dona posseeix, el logos, l'acció, etc) evolucionat, una llum arquetipal de coneixement intern que s'activa a conseqüència del treball profund amb un mateix.

LA ROSA

La rosa vermella és la imatge alquímica associada a l'èxit de l'obra, que ens acosta a l'obtenció de la pedra filosofal (la qual, en contacte amb els metalls innobles els transformarà en or, i en contacte amb l'aigua la transformarà en l'elixir de la salut i la llarga vida). Aquí està simbolitzant l'èxit del treball amb un mateix, el fruit de la individuació, l'arribar a ser realment un mateix.

VERMELL 

El vermell també és un color que tradicionalment té uns conceptes culturals molt arrelats al llarg de la història. És el símbol de l’amor romàntic, de la passió i la sexualitat, de manera que la rosa vermella es considera la més adequada per ser regalada entre persones enamorades i amants.

L'HINDUISME

 HINDUISME

L'hinduisme és un sistema religiós originari de l'Índia, va apareixer 4000-3000 a. C.Està conformat per una gran diversitat de tendències. No obstant això, els seus elements fonamentals són la creença en Brahman com a principi suprem universal, el karma, la reencarnació i l'alliberament.

Els qui la viuen no l'anomenen precisament d'aquesta manera : per a ells es la Sanatana dharma, la llei eterna. 

En l'hinduisme no hi trobarem un fundador o un origen clarament determinat, com en altres religions, ni tampoc una estructura i unes creences fixades i establertes, si no que hi ha un conjunt de cultes, costums, idees i aspiracions molt diverses. 

Els primers llibres sagrats de l'hinduisme van ser els Vedes, escrits fa uns 3.000 anys, la paraula Veda significa saviesa per exelencia. Posteriorment s'escrivien els Brahmana, les Aranyaka i els Upanixads.

Per als hinduistes el Deu absolut o realitat suprema es anomenat Brahman, aquest es una realitat neutra i impersonal, pero no es tracta d'un unic deu personal. A més, els hinduistes creien en una multitud de deus, tots ells son expressions del Brahman, cada poble adora una divinitat diferent, son maneres d'acostarse a l'unic absolut, el Brahman.

En l'hinduisme, es coneix com karma a una energia que es produeix d'acord amb els actes de les persones. Si una persona obra bé, alliberarà bon karma. Al contrari, si obra malament, la seva karma serà negatiu.

Per norma general, els hinduistes creuen en la reencarnació, que rep el nom de samsara. A l'hiduisme es veu la vida com una multiplicitat d'existencies successives. La reencarnació consisteix en el fet que, després de la mort, l'ànima pot ocupar un cos nou. D'acord amb les accions de la persona, aquesta podrà reencarnar en existències superiors, intermèdies o inferiors.

També cal destacar que des de l'antiga epoca vèdica, la població hindu s'ha dividit en quatre classes socials o castes : Brahmans que son els sacerdots, Kshatriya que son els guerrers, Vaisya que son els comerciants, artesans i agricultors i finalment els Sudres que son els servents. Les castes no indiquen pas una posició economica, a les castes s'hi pertany per naixement, i responen a una concepció religiosa: cada casta té uns deures, que els seus membres han de complir. 

Hi han camins de salvació, hi pot haver dues actituds per buscar l'alliberament : El cami dels simis i el cami dels gats. 

Pero, l'hinduisme ha prevalgut l'actitud activa, que es pot realitzar per tres camins : el camí de l'acció, el camí de la devoció i el camí del coneixement.