SIMBOLOGIA MOULIN ROUGE

- Color Vermell

El color vermell és un dels simbols que apareix en aquesta pelicula , aquest color ho envaeix tot, des de la façana imponent plena de llums fins a l'escenari, els cortinatges, butaques i vestits de les ballarines. El vermell crea un joc de llums gràcies als miralls de la sala que embolica als assistents en un ambient d'una certa luxúria. I el vermell és el color de les passions, les bones i les dolentes. Per a distingir les unes i les altres, és necessari analitzar el tipus de vermell i amb quins altres colors està barrejat. Per exemple, segons l'autora, el color vermell amb una mica de negre simbolitza el perill i el prohibit -com el vermell del semàfor o els senyals de trànsit- i al qual s'afegeix un percentatge de violeta o rosa, al·ludeix a la sexualitat i a l'erotisme. Aquests tons són presents en tota la pel·lícula, fins i tot en el que correspon al físic dels personatges, sent la protagonista una dona pèl-roja, ja que, segons la cultura popular, aquestes dones eren catalogades com a impures i fins i tot com a bruixes per la seva vinculació al foc i a la sang. El tràgic final de la noia, i el color vermell s'identifica en aquest cas amb la sang.

- El amor

Esta película, pretende mostrar una bella historia de amor situada en el Paría de 1900, ensalzada por impresionantes musicales. el amor que son parte clave de la trama de la película.  Es tan romántica que nos logra envolver a todo tipo de público, ya que el amor es universal que no importa la época de la que se hable siempre entenderemos lo que es.es la dramatización de los sentimientos, el protagonista siempre se encuentra apasionado y lleva sus emociones a los extremos, todo esta entre la vida y la muerte. Cuando se ama, se ama con locura, los celos se viven intensamente, y la muerte, son los temas principales de las novelas románticas como en este caso es en el Moulin Rouge.

- El Moulin Rouge

L'icònic molí ens recorda a vells temps de París. Montmartre va ser una vegada un petit poble ple de molins, uns 15. Aquestes construccions servien per a moldre grans, premsar raïm i per a qüestions industrials. Avui només queden dos en peus: Le Moulin de la Galette i el Moulin Blute-Fi. El Molino Rojo va evolucionar amb el pas dels anys, des del seu paper de burdél no oficial fins al seu actual configruació de sala d'espectacles de moda. La societat parisenca va acceptar el nou rol del teatre i els seus espectacles de musica i dansa atlètica van trobar un lloc en l'escena nocturna local. El model va semblar esgotat amb el pas de les dècades i la sala es va convertir en un cinema. En els anys 50, una nova direcció va aconseguir revitalitzar la sala mitjançant el format de sopar amb espectacle. Vindrien els anys dels renovats espectacles i de les actuacions mítiques d'estrelles internacionals. Aquest model ha continuat amb èxit fins avui, ajudat sens dubte per la qualitat de l'oferta musical i per l'aportació de Hollywood, que han contribuït sens dubte a l'excel·lent salut de la qual gaudeix avui el que és possiblement el teatre de varietats més conegut del món. el Moulin Rouge, les aspes del qual continuen girant en les nits parisenques des de fa més de 130 anys. Rojas com el color que el nomena, i com les llums de neó que presideixen la imponent façana principal del lloc… el que més ens atreu de la pel·lícula és l'ús del color en la seva adreça d'art. El color vermell ho envaeix tot, des de l'escenari, els cortinatges i butaques fins als vestits de les ballarines. El vermell crea un joc de color que crea un ambient càlid i embolica als assistents en un ambient d'una certa luxúria. I és que, segons la psicologia del color, el vermell és el color de les passions.